SOS Empordanet ha presentat a l'Ajuntament d'ULTRAMORT, un projecte d'arbrat a l'accés al poble
EL PAISATGE DE L’EMPORDA
(maig 2007)
EL PAISATGE DE L’EMPORDA
(maig 2007)
El paisatge vegetal del Baix Empordà tal i com ens arriba a l’actualitat es un paisatge en un procés de degradació molt elevat degut a la pressió del home, a la falta de criteri tant a nivell territorial com urbanístic i a la poca sensibilització de la gent en quan al element més important de la configuració del paisatge vegetal com és l’ arbre.
No fa tants anys que les carreteres empordaneses estaven resseguides d’arbres, sobretot plataners que varen ser plantats pels nostres avant passants per tal de donar ombra al passejant.Avui en dia, ja sigui per eixamplar les carreteres, com ara la actuació que s’està portant a terme a la carretera entre Palamós i La Bisbal, així com la de Llagostera a Vidreres, o qualsevol dels camins rurals, o per netejar rieres o cursos d’aigua, o simplement per el fet de que fan ombra al marge d’un camp, el paisatge empordanès esta patint grans tales d’arbres causant danys irreparables, que si l’ arbre tingues un altre valor a la nostre cultura no estarien permeses.
A altres països europeus, on l’arbre si es un element important a la seva cultura, tenen lleis on els arbres son protegits i no es permeten les tales indiscriminades i sense motiu. Al nostre país, es difícil trobar avui en dia una plaça d’un poble amb arbres, però segurament serem capaços de recordà més d’una que si en tenia.
La falta de sensibilitat ambiental i el poc rigor tècnic, juntament amb el procés de canvi climàtic que pateix el planeta, dona un resultat devastador cap el paisatge vegetal que si no s’actua amb rapidesa pot acabar sent irreversible.
Des de les administracions, tant conjuntament com a nivell individual, es on es te de trobar la solució mes efectiva. Es el propi municipi el que pot influir en al protecció dels arbres i la plantació de nous exemplars en el seus carrers, places, carreteres, camins... i el resultat no només beneficia als habitats del poble si no a la resta dels veïnats.
Cada municipi o conjunt de municipis amb les mateixes característiques deurien formular un consens sobre quin es el model territorial necessari per assolir un desenvolupament mes sostenible per a tots.
Per això seria imprescindible que els pobles del Baix Empordà, seguint el exemple que ja s’ha posat en marxa en altres comarques, redactessin una Carta del Paisatge que compten amb el suport de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya i amb el seguiment de l’Observatori del Paisatge que vetlla perquè les cartes siguin coherents amb el Catàleg de Paisatge que correspon al àmbit d’actuació.
Maria Jover (paisatgista i membre de SOS Empordanet)
La falta de sensibilitat ambiental i el poc rigor tècnic, juntament amb el procés de canvi climàtic que pateix el planeta, dona un resultat devastador cap el paisatge vegetal que si no s’actua amb rapidesa pot acabar sent irreversible.
Des de les administracions, tant conjuntament com a nivell individual, es on es te de trobar la solució mes efectiva. Es el propi municipi el que pot influir en al protecció dels arbres i la plantació de nous exemplars en el seus carrers, places, carreteres, camins... i el resultat no només beneficia als habitats del poble si no a la resta dels veïnats.
Cada municipi o conjunt de municipis amb les mateixes característiques deurien formular un consens sobre quin es el model territorial necessari per assolir un desenvolupament mes sostenible per a tots.
Per això seria imprescindible que els pobles del Baix Empordà, seguint el exemple que ja s’ha posat en marxa en altres comarques, redactessin una Carta del Paisatge que compten amb el suport de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya i amb el seguiment de l’Observatori del Paisatge que vetlla perquè les cartes siguin coherents amb el Catàleg de Paisatge que correspon al àmbit d’actuació.
Maria Jover (paisatgista i membre de SOS Empordanet)
