dijous 23 de juny de 2011
dijous 9 de setembre de 2010
Aturem uns abocaments un any després de la denúncia
Notícia publicada al Diari de Girona 2/09/2010
Obren un expedient sancionador per escampar fangs de la depuradora sense respectar la distància als nuclis urbans
L´Empordà, una zona vulnerable. Comarques PERATALLADA | ALBA CARMONA
L'Agència de Residus de Catalunya ha obert un expedient sancionador a l'empresa Burés Profesional per haver abocat fangs de la depuradora de Girona com a adob per als camps al municipi de Forallac sense respectar les distàncies establertes respecte dels nuclis urbans, cases aïllades i masses d'aigu. L'ens de la Generalitat ha informat a l'Ajuntament de Forallac i a SOS Empordanet, l'associació que va posar la denúncia, que acusa l'empresa d'una «incorrecta gestió de residus orgànics per a la seva valoració agrícola», pel risc sanitari i medi ambiental que comporta.
Així mateix, l'Agència requereix a la companyia que «cessi immediatament» l'aplicació de residus orgànics, com podrien ser fangs o purins, excepte a les zones autoritzades. L'incompliment d'aquest requeriment podria suposar la imposició de multes coercitives.
Segons la denúncia que va presentar SOS Empordanet ara fa un any, l'abocament dels fangs es remunta al 15 de juny del 2009. Segons les dades que té l'entitat i falcilitades per la Generalitat es van aplicar gairebé 20 tones per hectàrea a set finques de Peratallada, a Forallac, i sis de Palau-sator.
L'endemà els ecologistes van interposar una denúncia via internet, i en no rebre resposta, hi van tornar en dues ocasions més.
Segons l'associació, fins al desembre les denúncies no van entrar al registre del 2009. Assegura, a més, que l'única resposta que havia obtingut fins ara era informació sobre l'empresa que havia abocat els fangs i unes analítiques que no permetien saber es tractava del sòl i dels llots citats per manca de detalls.
Més tard, l'Agència de Residus va informar que havia reclamat a l'empresa que expliqués els punts on havia aplicat els llots i que enviaria un inspector per comprovar-ho sobre el terreny.
Finalment, i després que al mes de maig SOS Empordanet denunciés la passivitat de l'ARC a Diari de Girona, Medi Ambient ha anunciat la sanció.
A l'expectativa
Després de conèixer l'expedient sancionador, l'entitat ecologista ha celebrat que es comenci a tancar «un tema que ha sigut tan llarg», però assegura es manté a l'expectativa.
«S'acosta l'época de tornar a adobar els camps, i hem de vigilar que no torni a passar», expliquen.
Els ecologistes esperen que es compleixi el decret que exposa de forma clara que les distàncies a respectar a l'hora de fer servir fertilitzants orgànics pels camps, tant pel que fa als nuclis urbans, cases aïllades i masses d'aigua.
En zones vulnerables per la contaminació per nitrats, com Forallac, la llei autonòmica estableix que aquest tipus de fang s'ha utilitzar, com a mínim, a 100 metres dels nuclis urbans i 75 dels habitatges aïllats.
«La legislació hi és», diuen des de SOS Empordanet, però el problema, asseguren, «és aconseguir que es compleixi».
Per això, els ecologistes asseguren que si tenen constància que es tornen a produir abocaments incontrolats de llots de depuradora a la zona interposaran una denúncia per la via penal, per un possible delicte ecològic.
Obren un expedient sancionador per escampar fangs de la depuradora sense respectar la distància als nuclis urbans
L´Empordà, una zona vulnerable. Comarques PERATALLADA | ALBA CARMONA
L'Agència de Residus de Catalunya ha obert un expedient sancionador a l'empresa Burés Profesional per haver abocat fangs de la depuradora de Girona com a adob per als camps al municipi de Forallac sense respectar les distàncies establertes respecte dels nuclis urbans, cases aïllades i masses d'aigu. L'ens de la Generalitat ha informat a l'Ajuntament de Forallac i a SOS Empordanet, l'associació que va posar la denúncia, que acusa l'empresa d'una «incorrecta gestió de residus orgànics per a la seva valoració agrícola», pel risc sanitari i medi ambiental que comporta.
Així mateix, l'Agència requereix a la companyia que «cessi immediatament» l'aplicació de residus orgànics, com podrien ser fangs o purins, excepte a les zones autoritzades. L'incompliment d'aquest requeriment podria suposar la imposició de multes coercitives.
Segons la denúncia que va presentar SOS Empordanet ara fa un any, l'abocament dels fangs es remunta al 15 de juny del 2009. Segons les dades que té l'entitat i falcilitades per la Generalitat es van aplicar gairebé 20 tones per hectàrea a set finques de Peratallada, a Forallac, i sis de Palau-sator.
L'endemà els ecologistes van interposar una denúncia via internet, i en no rebre resposta, hi van tornar en dues ocasions més.
Segons l'associació, fins al desembre les denúncies no van entrar al registre del 2009. Assegura, a més, que l'única resposta que havia obtingut fins ara era informació sobre l'empresa que havia abocat els fangs i unes analítiques que no permetien saber es tractava del sòl i dels llots citats per manca de detalls.
Més tard, l'Agència de Residus va informar que havia reclamat a l'empresa que expliqués els punts on havia aplicat els llots i que enviaria un inspector per comprovar-ho sobre el terreny.
Finalment, i després que al mes de maig SOS Empordanet denunciés la passivitat de l'ARC a Diari de Girona, Medi Ambient ha anunciat la sanció.
A l'expectativa
Després de conèixer l'expedient sancionador, l'entitat ecologista ha celebrat que es comenci a tancar «un tema que ha sigut tan llarg», però assegura es manté a l'expectativa.
«S'acosta l'época de tornar a adobar els camps, i hem de vigilar que no torni a passar», expliquen.
Els ecologistes esperen que es compleixi el decret que exposa de forma clara que les distàncies a respectar a l'hora de fer servir fertilitzants orgànics pels camps, tant pel que fa als nuclis urbans, cases aïllades i masses d'aigua.
En zones vulnerables per la contaminació per nitrats, com Forallac, la llei autonòmica estableix que aquest tipus de fang s'ha utilitzar, com a mínim, a 100 metres dels nuclis urbans i 75 dels habitatges aïllats.
«La legislació hi és», diuen des de SOS Empordanet, però el problema, asseguren, «és aconseguir que es compleixi».
Per això, els ecologistes asseguren que si tenen constància que es tornen a produir abocaments incontrolats de llots de depuradora a la zona interposaran una denúncia per la via penal, per un possible delicte ecològic.
dimecres 21 de juliol de 2010
Manifest: l'A7 o la colonització de Catalunya
Com diu el ministre de Fomento, José Blanco, res no tornarà a ser com abans de la
crisi. Per exemple, ja no té cap sentit la duplicació de l’autopista AP7 amb una autovia paral·lela, l’A7 (que en alguna trama s'anomena A2). Podrà costar més o menys
temps d’acceptar-ho, però aquesta ja és una aberració ben real.
El corredor del mediterrani ha de ser una línia de ferrocarril, bàsicament sobre
l’actual traça i ha de fer-se un plantejament d’intermodalitat entre ferrocarril i xarxa ferroviària que tregui el màxim de les possibilitats del corredor.
L’eficiència és l’objectiu preferent i no té sentit la construcció de xarxa viària duplicada, com ha estat fins ara. Alguns trams de l’A7, paral·lela a l’AP7, ja han estat construïts, com entre Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant, o al costat de Vila-seca al Tarragonès. La duplicació esdevé un greu atemptat al territori per la pèrdua de sòl, per la fragmentació territorial i per la complexitat d’enllaços. Quedarà com a testimoni monumental d’una manera grollera de fer i d’un moment econòmic i polític forassenyat. Hi ha encara el perill que algun tram es vulgui realitzar, com entre el Vendrell i l’Arboç, com la darrera escomesa inútil d'un model difunt.
Per imposició la crisi obliga a racionalitzar, i per sort la racionalitat ens porta a fer el més eficient possible el corredor de l'AP7. A diferència d'abans de la crisi, en què com a nous rics s'establia una competència absurda amb les concessionàries d'autopistes (ABERTIS), ara cal governar les autopistes com a xarxes públiques que són, només que amb gestió privada.
Governar les autopistes significa implantar l’eurovinyeta, i així permetre que el
transport internalitzi els costos dels desplaçaments. D'aquesta manera evitarem que
hi hagi més camions per les carreteres que a les autopistes paral·leles. Aquesta
implantació significarà una via d’ingrés per l’Estat, Ministeri i Generalitat, a partir d’una internalització correcta de costos, tot generant ingressos per invertir en la xarxa de transport col·lectiu i imposant un canvi de modalitat en el transport de mercaderies. Sembla estrany que només es pensi en retallades socials i no en
l’increment d’uns ingressos que serien econòmicament eficients.
Governar les autopistes significa disposar i fer públics els comptes d’explotació de
les concessions i veure’n els equilibris econòmics, ara profundament desconeguts.
Una gestió pública correcta permetria, per exemple, l'ús gratuït de l’autopista per a
recorreguts de rodalia de curt abast (per exemple amb una franquícia universal de
15 Km en tot el país). Aquesta franquícia ja s’ha plantejat a l’entorn de Tarragona i
Girona com a extensió de l’experiència a l’àmbit del Vallès, on fa temps ja es
practica (només que amb un costós peatge a l’ombra).
Un ús racional de les autopistes portarà a incrementar el seu ús com a vies més
segures que les carreteres dels seus entorns i a procurar concentrar-hi el trànsit, la qual cosa resulta més econòmica (també energèticament) i més segura. Amb tot, les
administracions no han d'anar a remolc de demandes econòmiques sense justificació de les societats concessionàries, sinó que han de dirigir l'ús social d’aquestes inversions sotmeses a control i garanties públiques.
A hores d’ara, aquests planejaments estan ja en la lògica dels fets i només tardaran
a ser cultura comuna el temps que triguem tots plegats en assumir que la nova
situació econòmica prima l’eficiència i la racionalitat per damunt de la festa
malgastadora passada. En aquesta línia, obres com el Quart Cinturó (que és també
un tram de l’A7), l'autovia del Ministerio per la plana del Vallès, ja han caducat i mort completament en el seu sentit, si és que mai en varen tenir. El completament de la xarxa viària de la regió metropolitana de Barcelona és un afer competència de la
Generalitat. I aquesta competència s'ha d'exercir per recosir la xarxa viària existent i per servir molt directament els nuclis urbans i els polígons industrials, no per establir un arc distant, ambientalment greu i només amb l’excusa del trànsit de pas i de llarg recorregut.
En altres llocs del país, com l'Alt Empordà, la proliferació de xarxa deixa Figueres
amb la previsió de l'A2 per l'oest, quan ja s'havia fet per l'est, i ara, a més de
l'ampliació de l'AP7, cal contemplar la trituració del territori amb les línies de l'AVE i del nou ferrocarril convencional. No és un panorama massa diferent del Penedès, on la previsió de trenar l'A7 amb l'AP7 segueix la destrossa ja feta al Camp de Tarragona.
La idea de la duplicació de les autopista de peatge amb una autovia no es redueix al
cas de l'AP7, ja que a altres llocs de Catalunya hi ha el mateix planejament (A2
direcció Lleida, laterals de la C32 al Maresme...), essent aquesta filosofia una opció que no existeix enlloc més del món, excepte a Espanya.
El greuge de Catalunya no són els peatges que ens van permetre les primeres
autopistes, sinó la manca d'inversió de l'Estat. Un model europeu de xarxa bàsica de
peatge és plenament assumible i el que cal és que el Ministeri de Foment inverteixi a
Catalunya, no precisament en duplicar el mateix model, sinó en completar-lo amb
altres sistemes (ferrocarril, per exemple). És de país insolvent el malbaratament de
recursos en xarxa bàsica viària.
Aquests són els fets i les tendències de futur, però força mentalitats romanen encara
en la inèrcia del passat, especialment per part la de classe política dirigent que
només veu en la crisi un simple alentiment del mateix programa. Per sort, altres
forces, entre elles les mateixes econòmiques, ja saben que res no tornarà a ser com
abans.
Benvingut sia l’increment de l’eficiència i la racionalitat que la crisi ens ha portat. Benvingut sia que puguem fer coses que des de sempre s’han fet a l’Europa
civilitzada. Feliç moment en què abandonem l’eufòrica economia espanyola amb
peus de totxo. I benvinguda sigui l’oportunitat d’un major consens en la construcció
del país sense fonamentar-los en la construcció. Aquesta és l'aposta estratègica i
responsable. Aquesta és la cultura del sí. Aquella, la del totxo, la veritable cultura de la negació i la destrucció.
Catalunya, juliol de 2010.
crisi. Per exemple, ja no té cap sentit la duplicació de l’autopista AP7 amb una autovia paral·lela, l’A7 (que en alguna trama s'anomena A2). Podrà costar més o menys
temps d’acceptar-ho, però aquesta ja és una aberració ben real.
El corredor del mediterrani ha de ser una línia de ferrocarril, bàsicament sobre
l’actual traça i ha de fer-se un plantejament d’intermodalitat entre ferrocarril i xarxa ferroviària que tregui el màxim de les possibilitats del corredor.
L’eficiència és l’objectiu preferent i no té sentit la construcció de xarxa viària duplicada, com ha estat fins ara. Alguns trams de l’A7, paral·lela a l’AP7, ja han estat construïts, com entre Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant, o al costat de Vila-seca al Tarragonès. La duplicació esdevé un greu atemptat al territori per la pèrdua de sòl, per la fragmentació territorial i per la complexitat d’enllaços. Quedarà com a testimoni monumental d’una manera grollera de fer i d’un moment econòmic i polític forassenyat. Hi ha encara el perill que algun tram es vulgui realitzar, com entre el Vendrell i l’Arboç, com la darrera escomesa inútil d'un model difunt.
Per imposició la crisi obliga a racionalitzar, i per sort la racionalitat ens porta a fer el més eficient possible el corredor de l'AP7. A diferència d'abans de la crisi, en què com a nous rics s'establia una competència absurda amb les concessionàries d'autopistes (ABERTIS), ara cal governar les autopistes com a xarxes públiques que són, només que amb gestió privada.
Governar les autopistes significa implantar l’eurovinyeta, i així permetre que el
transport internalitzi els costos dels desplaçaments. D'aquesta manera evitarem que
hi hagi més camions per les carreteres que a les autopistes paral·leles. Aquesta
implantació significarà una via d’ingrés per l’Estat, Ministeri i Generalitat, a partir d’una internalització correcta de costos, tot generant ingressos per invertir en la xarxa de transport col·lectiu i imposant un canvi de modalitat en el transport de mercaderies. Sembla estrany que només es pensi en retallades socials i no en
l’increment d’uns ingressos que serien econòmicament eficients.
Governar les autopistes significa disposar i fer públics els comptes d’explotació de
les concessions i veure’n els equilibris econòmics, ara profundament desconeguts.
Una gestió pública correcta permetria, per exemple, l'ús gratuït de l’autopista per a
recorreguts de rodalia de curt abast (per exemple amb una franquícia universal de
15 Km en tot el país). Aquesta franquícia ja s’ha plantejat a l’entorn de Tarragona i
Girona com a extensió de l’experiència a l’àmbit del Vallès, on fa temps ja es
practica (només que amb un costós peatge a l’ombra).
Un ús racional de les autopistes portarà a incrementar el seu ús com a vies més
segures que les carreteres dels seus entorns i a procurar concentrar-hi el trànsit, la qual cosa resulta més econòmica (també energèticament) i més segura. Amb tot, les
administracions no han d'anar a remolc de demandes econòmiques sense justificació de les societats concessionàries, sinó que han de dirigir l'ús social d’aquestes inversions sotmeses a control i garanties públiques.
A hores d’ara, aquests planejaments estan ja en la lògica dels fets i només tardaran
a ser cultura comuna el temps que triguem tots plegats en assumir que la nova
situació econòmica prima l’eficiència i la racionalitat per damunt de la festa
malgastadora passada. En aquesta línia, obres com el Quart Cinturó (que és també
un tram de l’A7), l'autovia del Ministerio per la plana del Vallès, ja han caducat i mort completament en el seu sentit, si és que mai en varen tenir. El completament de la xarxa viària de la regió metropolitana de Barcelona és un afer competència de la
Generalitat. I aquesta competència s'ha d'exercir per recosir la xarxa viària existent i per servir molt directament els nuclis urbans i els polígons industrials, no per establir un arc distant, ambientalment greu i només amb l’excusa del trànsit de pas i de llarg recorregut.
En altres llocs del país, com l'Alt Empordà, la proliferació de xarxa deixa Figueres
amb la previsió de l'A2 per l'oest, quan ja s'havia fet per l'est, i ara, a més de
l'ampliació de l'AP7, cal contemplar la trituració del territori amb les línies de l'AVE i del nou ferrocarril convencional. No és un panorama massa diferent del Penedès, on la previsió de trenar l'A7 amb l'AP7 segueix la destrossa ja feta al Camp de Tarragona.
La idea de la duplicació de les autopista de peatge amb una autovia no es redueix al
cas de l'AP7, ja que a altres llocs de Catalunya hi ha el mateix planejament (A2
direcció Lleida, laterals de la C32 al Maresme...), essent aquesta filosofia una opció que no existeix enlloc més del món, excepte a Espanya.
El greuge de Catalunya no són els peatges que ens van permetre les primeres
autopistes, sinó la manca d'inversió de l'Estat. Un model europeu de xarxa bàsica de
peatge és plenament assumible i el que cal és que el Ministeri de Foment inverteixi a
Catalunya, no precisament en duplicar el mateix model, sinó en completar-lo amb
altres sistemes (ferrocarril, per exemple). És de país insolvent el malbaratament de
recursos en xarxa bàsica viària.
Aquests són els fets i les tendències de futur, però força mentalitats romanen encara
en la inèrcia del passat, especialment per part la de classe política dirigent que
només veu en la crisi un simple alentiment del mateix programa. Per sort, altres
forces, entre elles les mateixes econòmiques, ja saben que res no tornarà a ser com
abans.
Benvingut sia l’increment de l’eficiència i la racionalitat que la crisi ens ha portat. Benvingut sia que puguem fer coses que des de sempre s’han fet a l’Europa
civilitzada. Feliç moment en què abandonem l’eufòrica economia espanyola amb
peus de totxo. I benvinguda sigui l’oportunitat d’un major consens en la construcció
del país sense fonamentar-los en la construcció. Aquesta és l'aposta estratègica i
responsable. Aquesta és la cultura del sí. Aquella, la del totxo, la veritable cultura de la negació i la destrucció.
Catalunya, juliol de 2010.
dimarts 25 de maig de 2010
Ajuda a salvar l'Empordà!!
Ajuda a Salvar l’Empordà!!!
Durant aquests anys Salvem l’Empordà ha aconseguit salvar molts paratges de la nostra comarca que haurien estat destruïts. Però aquesta lluita ha tingut un cost econòmic molt elevat (amb contenciosos judicials, advocats,...). D’uns 100.000 euros. Actualment encara en devem uns 36.000. Ajuda’ns a omplir el Teatre Jardí per col.laborar econòmicament amb Salvem l’Empordà! Més detalls dels projectes aturats i costos: http://www.iaeden.cat/img/postal.JPG
Concert homenatge a Lluís Llach: Bojos per l'Empordà!
En Lluís Llach serà present al concert (i tindrà un piano preparat per si vol tocar).
Diumenge 30 de maig a les 6 de la tarda al Teatre Jardí de Figueres.
Entrades ja a la venda!!!!! 15 euros.
+ info del concert: http://www.iaeden.cat/noticies/2010/010510.htm
Salvem l’Empordà homenatjarà a Lluís Llach amb un concert de músics empordanesos i alguna sorpresa. El concert comptarà amb la presència de Guillamino, Sanjosex, Mazoni, Joanjo Bosk i l’orquestra de Cambra de l’Empordà. L’espectacle serà presentat per l’actor del Polònia i el Crackòvia Manel Lucas. Abans del concert es projectarà el documental: Un país dempeus (http://www.unpaisdempeus.cat).
Salvem l’Empordà!
Durant aquests anys Salvem l’Empordà ha aconseguit salvar molts paratges de la nostra comarca que haurien estat destruïts. Però aquesta lluita ha tingut un cost econòmic molt elevat (amb contenciosos judicials, advocats,...). D’uns 100.000 euros. Actualment encara en devem uns 36.000. Ajuda’ns a omplir el Teatre Jardí per col.laborar econòmicament amb Salvem l’Empordà! Més detalls dels projectes aturats i costos: http://www.iaeden.cat/img/postal.JPG
Concert homenatge a Lluís Llach: Bojos per l'Empordà!
En Lluís Llach serà present al concert (i tindrà un piano preparat per si vol tocar).
Diumenge 30 de maig a les 6 de la tarda al Teatre Jardí de Figueres.
Entrades ja a la venda!!!!! 15 euros.
+ info del concert: http://www.iaeden.cat/noticies/2010/010510.htm
Salvem l’Empordà homenatjarà a Lluís Llach amb un concert de músics empordanesos i alguna sorpresa. El concert comptarà amb la presència de Guillamino, Sanjosex, Mazoni, Joanjo Bosk i l’orquestra de Cambra de l’Empordà. L’espectacle serà presentat per l’actor del Polònia i el Crackòvia Manel Lucas. Abans del concert es projectarà el documental: Un país dempeus (http://www.unpaisdempeus.cat).
Salvem l’Empordà!
dimarts 2 de febrer de 2010
diumenge 17 de gener de 2010
Sentencia exemplar en preservació del territori
Recentment, s’ha dictat una sentencia que obliga a enderrocar una edificació il.legal, ubicada en un paratge natural de Sant Climent de Peralta. Aquestes resolucions pioneres són necessàries, per una banda per eradicar la “contaminació urbanistica”, que degrada l’entorn natural, cultural i paisatgístic del nostre territori, i per altra banda, per animar la ciutadania a emprendre accions legals, que els suposen un esforç. Les petites accions sumen i la preeservació de l’espai és una responsabilitat comuna, que es veu compensada pel gaudi col•lectiu. Igualment, sembla ser que la involucració de la ciutadania, sigui l'única via per evitar la inexcusable negligència de les administracions.
dilluns 30 de novembre de 2009
dimecres 25 de novembre de 2009
dijous 5 de novembre de 2009
dilluns 28 de setembre de 2009
dimecres 2 de setembre de 2009
diumenge 26 de juliol de 2009
dimarts 7 de juliol de 2009
divendres 5 de juny de 2009
SUBSCRIPCIO SOCI/SOCIA SOS
A ""MORE" trovareu opcions per guardar o imprimir
Enviar omplert a Aptat. Correus 184 La Bisbal d’Empordà (Girona) o info@sosempordanet.org
Enviar omplert a Aptat. Correus 184 La Bisbal d’Empordà (Girona) o info@sosempordanet.org
dilluns 25 de maig de 2009
Són sostenibles els municipis gironins?
Una altra bona ocasió per veure els conflictes ambientals de les nostres comarques.
4 Juny/19h - Casa Cultura Girona
dimarts 5 de maig de 2009
EL GOVERN APROVA NOVES LLEIS D'AVALUACIÓ AMBIENTAL...PERO LES CUMPLEIX?
El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el dia 15 d’abril de 2009, ha aprovat la LLEI D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES
dilluns 4 de maig de 2009
PROTESTA PER LA AUTOVÍA LA BISBAL-FIGUERES
Imatges enviades a SOS Empordanet per uns humans descontents de que el politics es passin les seves lleis per el forro quan els interessa per a la butxaca de uns quants...
dijous 16 d’abril de 2009
POBLES DE CIMENT
Es prepara un estiu roent. La majoria dels nostres ajuntaments construixen les voreres plenes de faroles, peró sense plantar-hi arbres. Volem les voreres per caminar-hi !
.jpg)
.jpg)
red.jpg)
.jpg)
Serra de Darò, Jafre, Fontclarà, Flaçà, Bellcaire, Ullá, Verges, Vilamaculum, Vulpellac, Les Olives, La Pera ...
.jpg)
.jpg)
red.jpg)
.jpg)
Serra de Darò, Jafre, Fontclarà, Flaçà, Bellcaire, Ullá, Verges, Vilamaculum, Vulpellac, Les Olives, La Pera ...
